Conta Contes

Comprensió lectora sobre la Carolina i el tió

1. Per què la Carolina és molt tafanera? 
a. Perquè es menja les llaminadures.
b. Perquè sempre ho vol saber tot.
c. Perquè li agrada molt xerrar.

2. Com és un ogre? 
a. És un personatge graciós semblant a un pallasso.
b. És un personatge que viu en un món de llaminadures.
c. És un personatge que espanta els nens.

3. La Carolina cuida el tió per tal que li cagui molts regals. Com el cuida?
a. El tapa amb una manteta i el posa en un lloc que estigui ben calent.
b. Li dóna caramels de sucre.
c. El posa al jardí perquè senti el fred i li posa uns llums de colors.

4. Explica amb les teves paraules què vol dir: felicitació de Nadal – cabriola – guirigall – llaminadura (Consulta els diccionaris en línia, si et fa falta.)
 Didac. Diccionari de català 
 DIEC. Diccionari de la llengua catalana
 Diccionari de la llengua catalana multilingüe

__________________________________

I ara, amb l'ajuda dels vostres pares, animeu-vos a fer les següents activitats. Segur que us en sortiu ben parats!

Comprensió del text 

1. Com és en Patufet físicament?  Marca la resposta correcta:

a. alt
b. baix
c. no ho han explicat

2. Com és en Patufet de caràcter?  Marca la resposta correcta: 

a. simpàtic i treballador
b. trist i gandul
c. despistat i manaire

3. Per què canta? Marca la resposta correcta: 

a. perquè forma part d’un grup de música rock
b. perquè li han donat un premi
c. perquè és tan petit que així el veuen

4. Ordena les seqüències: 

a. En Patufet va a portar el dinar al pare.
b. En Patufet va a buscar la sal.
c. El bou es tira un pet.
d. En Patufet s’amaga sota una col.

Expressió 

I vosaltres, on us hauríeu amagat?
Creieu que amagar-se sota una col és segur?
Creieu que en Patufet va sortir molt net quan va sortir de la col?
Què us ho fa pensar?
Què hauria passat si el bou no s’hagués tirat un pet?
Imagineu-vos un altre final.



Una mà de contes

EL PATUFET

Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet!

Quiets! Ara hem d'anar en compte. Si qualsevol dia sentiu aquesta cançó... Sisplau, vigileu on poseu els peus, perquè vol dir que en Patufet és a prop.

Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet!

El sentiu? On deu ser? No el veig...

Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet!

El veieu, ara? Pobre Patufet! Sempre ha d'anar cantant per por que no el trepitgin sense voler, i l'esclafin. Com que és més petit que una puça, doncs és clar, ningú no el veu i això és un perill... Per això no para mai de cantar...

Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet!

En Patufet viu amb el seu pare i la seva mare. És molt simpàtic i molt treballador perquè sempre està disposat a ajudar tothom, però, renoi!, ningú no sap d'on ha sortit tan petit. Perquè mira que n'és, de petit... petit com un gra d'arròs... Un dia, la seva mare mentre feia el dinar es va adonar que se li havia acabat la sal.
- Mare, ja hi aniré jo a comprar-te la sal, va oferir-se de seguida en Patufet. Però a la seva mare no li feia gens de gràcia que anés a comprar tot sol. Com que era tan petit, la senyora tenia por que algú no el veiés i el trepitgés. Però en Patufet va suplicar, va plorar i va picar de peus insistint que el deixés anar a comprar la sal.
Tant ho va demanar que, farta de sentir-lo, la mare va acabar donant-li una moneda i el va deixar marxar. En Patufet es va abaixar la boina fins a les orelles i se'n va anar a comprar més content que un gínjol. Això sí, pel camí, mentre feia rodolar la moneda, anava cantant la seva cançó:

Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet!

Quan en Patufet va arribar a la botiga, es va posar a cridar:
- Si us plau, senyor botiguer, un paquet de sal.
I el botiguer mirava per tots costats, amunt i avall, i no veia ningú per enlloc. Cansat de buscar va preguntar:
- Qui dimonis crida? Si no veig ningú!
- Que no em veu? -va contestar en Patufet-. Sóc jo, en Patufet, i vull un paquet de sal.
El botiguer va tornar a mirar, repassant amb la mirada tots els racons de la botiga fins que va veure una moneda que es bellugava per terra. Però no veia qui era el que la portava i li demanava un paquet de sal. Finalment el botiguer va decidir agafar la moneda i en el mateix lloc va deixar un paquet de sal que, per sort, va quedar damunt d'en Patufet. En Patufet el va agafar, era petit però molt fort, i va sortir de la botiga cantant a crits:
Patim, patam, patum,
 homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet!

 Cantava ben fort, perquè la gent no l'aixafés. I quan sentien la cançó, la gent s'aturava, estranyada de sentir la veueta que sortia d'un paquet de sal.

Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet!

Quan la seva mare el va veure arribar amb la sal es va posar molt contenta i el va felicitar. Així doncs, l'endemà, en Patufet va aprofitar per demanar a la mare que el deixés anar a portar el dinar al pare allà on treballava.
- Que no veus que no podràs amb el cistell -el va advertir la mare.
Però en Patufet que, com hem dit abans, era molt fort, va agafar el cistell i se'l va carregar a coll com si res. Quan la seva mare va veure que era capaç de portar-lo sense esforç va consentir a deixar-lo anar. I en Patufet, carregat com un burro, va sortir al carrer tornant a cantar la seva cançó:
Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet!

Però, de camí a la fàbrica on treballava el pare, es va posar a ploure a bots i barrals. I en Patufet, per no mullar-se, el primer que se li va ocórrer va ser amagar-se sota una col. I vet aquí quina mala sort, que en aquell moment va venir un bou i, d'una queixalada, se la va menjar. I amb la col, el bou també es va empassar en Patufet.
Mentrestant el pare estava tot impacient esperant que li portessin el dinar. Després d'uns minuts, en veure que no arribava ningú, va decidir anar-se'n cap a casa a veure què passava.
 - Que no ha vingut en Patufet amb el teu dinar? -va preguntar la mare en veure'l arribar.
I aleshores tots dos van començar a patir preguntant-se on era en Patufet i què li devia haver passat. Els pares d'en Patufet van agafar-se les mans tremolosos com un flam, però de seguida van decidir sortir a buscar-lo. I per trobar-lo anaven cridant:
- Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet contestava:
- Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni hi plou!
Però el pare i la mare no el sentien. I anaven per aquí i per allà sense parar de cridar:
- Patufet, on ets? Patufet, on ets?
- Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni hi plou! Quan el bou farà un pet sortirà en Patufet!!
 - Patufet, on ets? Patufet, on ets?
- A la panxa del bou, que no hi neva ni plou. Quan el bou farà un pet sortirà en Patufet!!
De sobte el bou va aixecar la cua i va fer un gran pet. PEEEEEEETTTTTTT... I va sortir volant en Patufet.
Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet!

El sentiu? Ja s'allunya... És en Patufet, petit com un mosquit, però un nen que és tot cor. Psst, una mica de silenci sisplau! Ja no sento res... En Patufet ja ha passat i ja puc continuar caminant. Recordeu-vos-en! Quan sentiu allò de:
Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet!

Quedeu-vos quiets com una estàtua... que passa en Patufet!

Guió: J. M. Hernández Ripoll













SEGON CONTA CONTES DEL CASAL CATALÀ DE FRANKFURT

Quan?
El proper dissabte dia 15 de Novembre de 16h a 18h

On?
A Frankfurt – Eschersheim

Qui pot anar-hi?
Tots els nens i nenes que entenguin el català, tinguin més de 3 anys i els agradin els contes!

Qui conta els contes?
Els contes els contaran l’Anna, la Maria, la Monika i la Paula, que faran dos grups segons les edats dels nens oients.

I després?
Després dels contes farem un pastís o pintarem dibuixos amb llapis de colors.

Ah! Important: Les mares i els pares no estan convidats i el preu per nen oient és de 2€ .

Agrairíem confirmeu la vostra assistència a l’e-mail: eva.mateo@t-online.de indicant nom i edat del nen o nena.

Us hi esperem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada